A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que enfrontà a Felipe d’Anjou i a l’arxiduc Carles d’Àustria, (al qual València reconegué com a rei en 1705). El 25 d’abril de 1707, els austriacistes van ser derrotats en la Batalla d’Almansa i, poc després, el nou rei Felip V, promulgà els decrets de Nova Planta, que abolien els furs del regne de València. El Set-cents fou també el Segle de les Llums, trobant la Il·lustració un eco fervent a València.

En 1808 començà la Guerra de la Independència contra França (Napoleó). Durant el conflicte, s’elaborà la constitució liberal de 1812 a Cadis, la qual comptà
amb representants valencians.

En 1814 Ferran VII va decretar a València la
tornada a l'absolutisme, la qual cosa va impulsar
les revolucions burgeses que marcaren el segle XIX.