|
 |
|
Valentia, fundada en el 138 a. C., és una de les ciutats romanes més antigues d’Hispània. El seu enclavament era estratègic i es va poblar amb soldats llicenciats de l’exèrcit. La ciutat prosperà ràpidament, i arribà a encunyar moneda. Tanmateix, en el 75 a. C., en el context de les guerres civils de Roma, fon destruïda i quedà abandonada prop de mig segle, i va ser refundada en època d’August.
En la segona meitat del segle I d. C. la ciutat creixia amb decisió, arribaren nous colons i s’erigiren importants construccions públiques. La decadència de l’Imperi en el segle III es va notar també en ella, ja que es van despoblar barris sencers. Formalment visigoda des de l’any 546, la ciutat no entrà en l’órbita del regne de Toledo fins el 571, durant el regnat de Leovigild.
En este temps l’església va ocupant els espais de poder, destacant la
figura del bisbe Justinià, que li procurà un efímer període d’esplendor.
|
|
